Declaracions Pedro Martínez post Valencia Basket- MoraBanc Andorra

20/10/2024

L'entrenador taronja assenyalava després de la victòria que “la veritat és que jo crec que ha sigut un partit en el qual han passat tantíssimes coses. Crec que el primer és que em sent en l'obligació de felicitar a Andorra pel partit que han jugat. M'encantaven abans i ara, havent-ho patit, m'encanta el seu joc, les opcions tàctiques que busquen per als seus jugadors. Tenen una variabilitat que no hem sigut capaços, els entrenadors, d'aconseguir posar algun dic al seu joc i felicitar-los. Guanyaran molts partits, perquè hui podien haver guanyat en el cara o creu i nosaltres no hem sigut capaces de trobar antídots ni per a Ferran Bassas en la segona part ni per a Harding durant tot el partit. Això és una primera situació, que Andorra ha jugat molt bé, amb moltíssima intenció i que la segona part, el tercer quart especialment, ens han dominat d'una forma molt clara i sí, realment el partit s'ha posat molt malament, molt difícil.

 

Cadascun està en el seu dret de triar amb què es vol quedar, perquè tot serà veritat, tot és veritat. Quin desastre eixe parcial de 6-30 a la puta foguera, quin mal, i era veritat. O felicitar, jo ja ho he fet en privat, però també públicament ara, felicitar els jugadors de Valencia Basket i òbviament a tot el món que estava en el pavelló per creure quan el que estàvem fent era per a tirar la tovallola i llavors no fer-ho, jo crec que està molt bé, perquè demostra primer que en el bàsquet mai cal tirar la tovallola, en el bàsquet ni en res. Sempre hi ha una opció. És veritat que el que hem fet, jo diria que hi ha hagut jugadors que han anat apareixent amb el seu talent, crec que el final del tercer quart de Jaime Pradilla, que ha ficat cinc punts seguits quan estàvem ací eixint del forat, ens ha donat una miqueta de vida.

 

L'inici de l'últim quart de Semi, que ha ficat també alguna cistella increïble, ens ha servit per a agarrar-nos. Ha tingut ací també un moment molt bo Papi, ací en l'últim quart, ficant tirs lliures i anant-se cap a dins jugant molt vertical. I després Montero, que ha fet un partit molt bo. Llavors, que estos jugadors anaren ací apareixent, quasi rellevant-se a aguantar una miqueta el vendaval i portar-nos al que ha sigut el partit al final, perquè el partit al final ha sigut un cara o creu, no ha sigut una altra cosa. Podem parlar de moltes coses, de tàctica, del que ha passat abans, dels jugadors, dels entrenadors, però al final molts partits es decidixen en el cara o creu, en el tall de la navalla.

 

Bé, ens ha eixit cara, ens ha eixit cara en alguna cosa que també té una explicació tàctica, diguem. Hem tirat un bon tir, Costelo ha fet un bon tir per a guanyar el partit, l'hem fallat, però hem agafat el rebot ofensiu, però és que hem agafat 20. Per tant, això que és una cosa que ens agrada, que quede reflectit en el nostre joc, el tema del rebot ofensiu, perquè jo crec que ens ha donat molt. Però en els cara o creu soc bastant escèptic. Estic encantat d'haver-los guanyat, però els cara o creu són els que són. El factor sort és molt important, com s'ha pogut vore hui.


TAGS: