Triomf de fe a Salamanca i primeres semifinals coperes (69-54)

06/03/2020

Valencia Basket va tirar de lluta i orgull per a fer història una vegada més i traure un partit dificilí a Salamanca. Quan més es van complicar les coses, mai es van donar per vençudes les taronja, guiades pels 156 aficionats traslladats al Multiusos, per a véncer per primera vegada a Ciutat de la Laguna i aconseguir les seues primeres semifinals de Copa.

 

Meiya Tirera avisava amb un triple de que Valencia Basket anava seriosament per a obrir el partit, encara que Traoré responia ràpidament amb 3 punts per a empatar. El joc exterior taronja començava connectat. També Adams encertava de tres, i Queralt li posava velocitat per a un parcial de 7-0 amb dos bones accions ofensives. Reaccionaven Weaver i Pierre-Louis, però la defensa de Valencia Basket va impedir un nou empat, i al final dels primers 10 minuts, l'equip taronja es mantenia per damunt (15-11).

 

En el segon quart, la intensitat defensiva valenciana passava factura a les canàries, que es van veure prompte 7 baix en el marcador, fins que Charles encertava de 3. Les de Claudio García milloraven, i a poc a poc van trobar més espais en atac aprofitant la falta d'encert taronja per a retallar la diferència fins tan sols un punt, forçant el temps mort de Rubén Burgos. Amb les variacions tàctiques, va reaccionar Valencia Basket per mitjà d'Abalde i Joy, per a tornar a agafar aire i tancar el segon parcial 5 punts dalt, a pesar de la cistella de Weaver en l'últim segon (26-21).

 

Després del descans, l’enfrontament ho van personalitzar Meiya Tirera i el joc exterior canari. 4 triples quasi consecutius de les canàries, els contrarestava la de Mali amb 9 punts en la pintura, encara que no podia impedir que una Traoré en ratxa igualara el marcador (37-37). El nivell d'encert de La Laguna des del perímetre era descomunal, i encara que Queralt mantenia a les taronja, el sèptim triple del quart, d'Atkinson, tornava a provocar el temps mort de Rubén amb les seues dos baix. No trobava solució Valencia Basket, i Pierre-Louis deixava les canàries 4 dalt de cara a l'últim quart (43-47).

 

Meiya donava esperança amb dos nous punts per a començar l'últim. Un nou triple d'Atkinson ho complicava. Responia Rosó, castigava Traoré i tornava a respondre Anna Gómez en el que es convertia en un autèntic espectacle. Meiya empatava i començava un nou partit a 6 minuts. I Meiya no entén de pressió. Un 2+1 seu tornava l'avantatge a Valencia Basket, i un altre encert seu posava el +4. La seua garra va inspirar a les taronja, que amb un triple de Rosó se'n van anar 7 dalt i van forçar el temps mort de les canàries. Després d'ell, un altre triple de Joy. I un altre de Rosó. I alegria. Alegria absoluta. Este equip, continua fent història.

 


TAGS: