Bruno Squarcia, de pioner taronja a actor d'èxit

25/07/2020

La desena entrega d'ADN Taronja torna als orígens del Club per a recordar els primers passos del Valencia Basket amb Bruno Squarcia, integrant de la primera plantilla taronja en la temporada 1.986-87. Este albaceteny nascut en 1.963 es va convertir en un pioner taronja després de ser un dels jugadors que va fer la transició de la secció de bàsquet del València CF al Valencia Basket, després d'aconseguir l'ascens a Primera B amb l'equip ché i formar part de la primera plantilla del nostre Club. Un fet històric que el propi Squarcia fa broma que es va deure “al fet que casualment era allí en eixe moment, no a la meua qualitat, sinó a la meua presència en el moment idoni i just”. Després d'abandonar les pistes, Squarcia va començar una carrera d'èxit com a actor que fins al moment li ha portat a participar en algunes de les produccions de ficció més importants de les últimes tres dècades i regenta al restaurant Ouh…Babbo! a Madrid.

 

Format com a pivot xicotet en equips que es trobaven en els escalons previs al professionalisme, Squarcia recorda que el seu reciclatge a la posició d'aler quan va arribar a Primera “B” es va centrar “a convertir-me en un especialista en la defensa. Quan l'aler de l'equip rival, l'estrela, començava a encistellar, treien a Bruno en pla gos de presa perquè em pegara a ell. Així vaig poder defensar a gent com Essie Hollis. Per a nosaltres era una il·lusió, no miràvem tant el tema econòmic. Però vaig tindre el meu mèrit perquè no em descartaren i això em va donar el privilegi de formar part de la primera plantilla del nostre equip”.

 

Als 26 anys, Bruno Squarcia va deixar el bàsquet i va deixar la seua vida tal com l'havia viscuda fins eixe moment per a estudiar Art Dramàtic i perseguir el seu somni de ser actor. Però mai ha deixat de costat del tot la seua passió pel nostre esport i no ha deixat passar cap oportunitat de reivindicar el bàsquet i el seu passat taronja. De fet, com recorda el mateix Bruno “en quant puc fique un cameo baloncestístic. Jo seré per sempre del Valencia Basket. I els vaig colar una camiseta del Pamesa València en “Al Salir de Clase” com a picada d'ullet a l'equip. En el confinament m'ha tocat cantar per la finestra als meus veïns tots els dies. Un dels dies vaig eixir amb el xandall del primer equip de la història del Valencia Basket”. 


TAGS: