Begoña Pallardó repassa la seua trajectòria a Valencia Basket en ‘ADN Taronja’

05/09/2020

En esta nova edició d'ADN Taronja, la base Begoña Pallardó fa al costat de Víctor Luengo un recorregut pel seu pas per Valencia Basket, en el qual va viure dos ascensos formant part del projecte femení del Club des de l'inici en nacional fins a la plantilla que va aconseguir pujar a la màxima categoria del bàsquet espanyol.

 

Begoña recorda que quan en l'estiu de 2014 “ens van comptar a la Malva-rosa el projecte perquè no desaparega a València tot el que s'havia format i tot el planter femení i ens demanen que formem part, fins que no el vius no te'l crees. Es volia que arribara on ja està hui dia el Valencia Basket però ho veus molt lluny. I en haver-ho viscut abans veus que és una cosa que és molt difícil aconseguir-ho. I més per mèrits esportius, perquè el Valencia Basket té la seua Cultura de l'Esforç en la qual tot es guanya competint. Si volgueren ho podien haver tingut d'una altra forma, però ho volien fer així i ho véiem més difícil, perquè ho havíem de fer nosaltres”.

 

Com reconeix la mateixa Pallardó, eixe nou equip va suposar “la volta de totes eixes jugadores que havíem coincidit en categories inferiors i teníem eixa connexió especial. Crec que això és el que ens va diferenciar, sobretot érem amigues i això es notava”. Eixe grup de jugadores ja es va classificar per a la fase d'ascens en el seu primer any i en la segona temporada, després d'una campanya immaculada, va arribar el moment decisiu. Final a Castelló davant el Real Canoe per una plaça en la divisió de plata. Partit igualat. Valencia Basket té pilota per a guanyar amb empat a 67 en el marcador.

 

La mateixa Begoña reconeix que el que va passar després no era exactament el que l'entrenador havia pintat en la pissarra: “Em recorde perfectament d'eixe moment, era una jugada per al triple de Virgínia. La jugadora que defensava a Esther, que era la que treia, va trepitjar la línia de banda i l'àrbitre ho va parar. I elles van vore tota la jugada perfecta. Quan Esther va tornar a traure tinc com a flaixos d'eixe moment, no sé ni com em va arribar la pilota, només recorde l’eufòria. He ficat la cistella, ha entrat en temps i record l’eufòria de celebrar-ho. Va ser una sensació molt bonica. Quan veig les imatges no recorde només eixe moment i eixe partit, recordes els dos anys, tot el treball que no es veu, els entrenaments i lo bé que ens ho passàrem. Quan hi ha un bon vestidor, tot va rodat”.

 

En la primera temporada en Liga Femenina, la 2016-17, Pallardó va estar allunyada de les pistes durant quasi tota la temporada per motius acadèmics. Recorda que “em va fer molta pena ja que eixe any el vaig viure des de fora i des d'una altra perspectiva. Vaig estar desvinculada a nivell vestidor però a nivell personal vaig ser ací. Vaig vore a les meues amigues fer un pas endavant i et sents orgullosa”. Va tornar per als últims dos partits d'aquella campanya en la qual es va assegurar la permanència en Liga Femenina 2, encara que la mateixa Pallardó reconeix que “allò va ser més anímic que una altra cosa, perquè portava quasi un any sense jugar”.

 

Per al segon any en la categoria de plata va entrar des del principi en la plantilla: “Em van proposar formar part del gran projecte amb un objectiu molt clar i molt marcat d'ascendir. Sempre agrairé que em donaren eixa oportunitat de formar part d'això. I al final es va aconseguir l'ascens i va ser una experiència increïble. Veus tot el projecte i tot l'esforç que hi ha darrere. El Club a cada persona que ve li fa conscient de com s'han tirat arrels, com ha arribat el Valencia Basket femení on està ara. La gent que ve ací és molt conscient quan ve. Per a la gent que ho hem viscut és una il·lusió. Passes de jugar en la Malva a la Fonteta i a tindre una atenció a tots els nivells que realment es valora”.

 

I Begoña Pallardó va tornar a ser part d'un nova pujada de categoria, en este cas a Liga Femenina. No va ficar el tir guanyador, però va anotar 5 valuosos punts en el partit decisiu davant el Celta. Tirant la vista arrere, rememora que “la Fase d'Ascens va ser una brutalitat. És molt difícil de descriure, va ser una situació entre il·lusió, tensió, nervis, el cuquet que tens en la panxa mentre fas el calfament que això comença i això va de veres. Et veies al carrer en una foto quan anaves a entrenar o a casa i veies que la bolcada que estava donant el Club. Veig difícil que això es puga igualar en una fase d'estes característiques. Recorde girar-me i pensar, mai he vist este pavelló tan ple, esta estirada no havia existit. Això és una emoció que dius “no tornaré a viure això en la meua vida”, una experiència increïble”.

 

Va deixar el Club en l'estiu de 2018 de la mà d'altres dues jugadores que, com ella, van posar en marxa el projecte sènior femení del Valencia Basket. Dos anys després, i amb la perspectiva que et dóna veure les coses des de fora, Pallardó reconéixer que “quan veus que es van cremant etapes en tan poc temps, espanta un poc. No hi ha un màxim a nivell d'esforç, de dedicació i de tot. La primera temporada va ser molt bona per a ser la primera en la categoria, una presa de contacte independentment que els resultats van ser bons. Esta temporada la pena han sigut totes les circumstàncies perquè per a la gent que seguia o per a Rebeca que ha estat des del principi ha de ser un orgull. Ella representava a tot el que hi ha darrere, passar de jugar en nacional a estar jugant l'Eurocup Women”.


TAGS: