Valencia Basket complix 30 anys

27/09/2016

Hui 27 de setembre de 2016 es complixen 30 anys del primer partit oficial del Valencia Basket, que s'estrenaria en esta nova etapa amb el seu debut en Primera B amb un triomf en la pista del Elosúa León. Un aniversari que es complementarà durant la temporada amb diverses accions entre les quals destaca una exposició fotogràfica i l'edició d'un llibre commemoratiu.

 

Nascut en 1986

Quan en 1986 el Valencia CF decidix desfer-se de la secció de bàsquet, que es trobava en plena expansió amb el recent ascens a Primera B, i davant l'interès de Juan i Fernando Roig per impulsar un equip de bàsquet d'elit a València, tots dos decideixen fer-se càrrec de l'equip i accepten el repte de crear el nou Valencia Basket.

 

Durant este primer any, l'Associació de la Premsa, al costat dels germans Juan i Fernando Roig, es fan càrrec del patrocini del primer equip. L'Associació de la Premsa dóna nom a l'equip a canvi de l'estirada mediàtica, passant a denominar-se Valencia Hoja del Lunes. I el primer pavelló de la història del Club estarà situat a Mislata, on jugarà la primera temporada. En la presidència durant este primer any, pren el comandament Antonio Egea, quedant Paco Raga com a vicepresident. El blanc seria el primer color de la equipació titular, amb el blau com a color per a l'equipatge reserva.

 

Tal dia com hui fa 30 anys, saltaria per primera vegada a la pista el nou equip valencià per a jugar el seu primer partit en Primera “B”, en la pista del Elosúa León. El primer quintet de la història del Club ho van formar Ángel Farré, Paco Guillén, Javier Izquierdo, Howard Wood i Ron Crevier, amb Lluch, Squarzia i el primer capità, Leo Belloch, eixint des de la banqueta. L'equip valencià va posar terra pel mig en la primera meitat (22-32 al descans) i va defensar la seua renda en la segona meitat per a acabar sumant el triomf en Lleó per un marcador de 71-73. Una setmana després arribaria el debut a casa, a Mislata, on el Valencia Basket perdria el seu primer partit local davant el Tizona de Burgos (94-96). El nou projecte va defensar la categoria en el seu primer any i afrontaria un estiu de canvis abans del seu segon curs en Primera “B”.

 

Ascens a l'ACB

En la segona temporada, el Club ja adquirix la denominació de Pamesa València i fa un pas estratègic fonamental mudant-se a la Fonteta per a jugar els seus partits com a local. Arriba per a fer-se càrrec de l'equip un prestigiós entrenador com Antoni Serra i es produix un profund canvi en la plantilla. Després de 36 partits en dos fases regulars diferents i un play-off d'ajust davant el Caja San Fernando, arriba el moment decisiu de la temporada, el play-off d'ascens davant el Metro Santa Coloma amb el factor pista en contra. El Pamesa Valencia remunta al final i es porta el primer partit fora de casa per 94-98. El 4 de maig de 1988, amb una Fonteta a rebentar, no es podia fallar i no es va fallar. Triomf per 95-88 i ascens a l'ACB amb una plantilla que li ix de memòria als aficionats més veterans: Íñiguez, Solsona, Orlando Phillips, Morant, Coterón, Herranz, Paco Guillem, Jordi Fernández, Mayes i Pallardó. Amb la presència en l'elit en la butxaca, ja quasi ningú recorda que després es va perdre un playoff davant el Clesa Ferrol.

 

Primers passos en l'elit

En la temporada 1988-89, l'ACB arriba per primera vegada a la Font de Sant Lluís. I amb ella els primers fitxatges mediàtics com el de Brad Branson, que jugaria la primera de les seues sis temporades a València arribant des del Real Madrid, o el balear Miquel Ángel Pou, amb una àmplia experiència prèvia en l'elit del bàsquet espanyol. El debut en la màxima categoria arribaria a casa, amb un còmode triomf davant el Caja Guipuzcoa per 108-85, amb Brad Branson deixant ja mostres de la seua qualitat (32 punts i 17 rebots). L'equip aconseguiria mantindre la categoria eixe primer any i es consolidaria en l'ACB fins a la temporada 1994-95. Una mala temporada regular va obligar a l'equip valencià a jugar-se el tot pel tot en un play-off de permanència davant el Somontano Huesca. Malgrat tindre el factor pista a favor, el Pamesa Valencia va perdre el primer partit a casa, va guanyar el segon i va perdre el tercer en terres aragoneses. Un ajustat 90-89 en el quart partit convertia el Palau Municipal dels Esports d'Osca en un lloc maleït per al Club certificant el descens a la segona divisió

 

Un anyet en EBA

En la temporada 1995-96, Pamesa Valencia va jugar la seua temporada en la Liga EBA, aleshores categoria de plata del bàsquet espanyol. Amb un palmarès inacabable en el bàsquet femení, arribava per a fer-se càrrec de l'equip l'entrenador bosnià Miki Vukovic, que es va posar al capdavant d'un equip jove amb noms fonamentals en la història del Club com Víctor Luengo, Nacho Rodilla, Berni Álvarez, César Alonso o Jesús Fernández i uns altres que van ser claus en l'ascens com JJ Llamas o Phil Cartwright. Després d'una gran temporada, l'equip valencià va aconseguir l'ascens a la LEB guanyant en semifinals al CajaBilbao i va perdre la final davant el CB Granada. Aquell any, l'ACB no va permetre ascensos, però els problemes econòmics del CAI Zaragoza van obrir la porta a l'esperança, i Pamesa Valencia tornaria, només un any després, a l'ACB.

 

Volta a l'ACB, per a quedar-se i guanyar la Copa

El conjunt valencià tornaria a l'elit del bàsquet espanyol en el curs 1996-97 i no ha tornat a abandonar l'ACB des de llavors. De fet, fa uns dies es van complir 20 anys del partit que suposava el retorn a la màxima categoria, jugat el 5 de setembre de 1996 a Manresa. L'equip aconsegueix un balanç equilibrat (17-17) i manté la categoria sense dificultats. La següent temporada, la 1997-98, arribarien els primers èxits de la història del Club. No només per obtindre la millor classificació de la història del Club (7º) i jugar per primera vegada un play-off de quarts de final. La bona primera volta va permetre a l'equip valencià jugar per primera vegada la Copa del Rei. El que alguns pensaven que anava a ser una experiència pilot es va convertir en el primer títol nacional de la història del Club. Victoria en quarts davant el fins llavors intractable TAU Ceràmica (64-72), triomf en semis enfront de l'amfitrió Fórum Valladolid (73-78) i final davant el Joventut de Badalona. El conte del debutant campió es va completar amb un triomf en la final per 89-75 que el 2 de febrer de 1998 ficava la Copa del Rei en les vitrines del Club.

 

Arriba Europa

En les temporades següents, el Club es consolida entre el cinquè i el sisè lloc en l'ACB i juga una nova final de la Copa del Rei, la que perdrà davant l'Estudiantes l'any 2000. En el curs 98-99, Valencia Basket es va estrenar a Europa en la desapareguda Copa Saporta i després d'una competició quasi perfecta, es va plantar en la final davant la Benetton de Treviso. En un pavelló Príncipe Felipe que es va convertir en un xicotet tros de València, la final va acabar caent del costat de l'equip verd per 64-60. No tardaria Valencia Basket a tornar a plantar-se en una final europea. L'equip ja taronja (este es va convertir en el color de la primera equipació en la temporada 2000-01) es va plantar en la final de l'última edició de la Copa Saporta en 2002, de nou contra un equip italià com el Comerson Siena. La marea taronja es va desplaçar a Lió per a recolzar al seu equip, però el triomf es va tornar a escapar amb la segona final europea perduda, en este cas per un marcador de 81-71.

 

Primer títol europeu

La temporada 2002-03 va suposar un pas endavant en la història del Club. L'equip va concloure en segona posició de la Lliga Regular, per primera vegada va superar una eliminatòria de quarts de final del playoff en ACB i es va plantar en la que fins al moment és la seua única final de Lliga, que va perdre per 3-0 davant el FC Barcelona. Però eixa campanya també va suposar el primer títol europeu de la història del Club, que es portaria la primera edició de la ULEB Cup guanyant a la final a doble partit contra el KRKA Novo Mesto (78-90 a Eslovènia i 78-76 en la Fonteta). Com a conseqüència, a l'any següent l'equip va debutar en l'Eurolliga, quedant-se a un partit de ficar-se en la Final Four de la màxima competició continental. En els anys següents, l'equip taronja va viure un parell de temporades seguides sense play-off, va jugar la final de Copa en 2006 i va seguir instal·lat entre el cinquè i el setè lloc en ACB

 

Èxits amb el canvi de model

En 2009, Pamesa va deixar de ser el patrocinador principal de l'equip després de 23 anys i es va iniciar un nou model de gestió basat en la despesa responsable. Un canvi de model que va donar fruits immediats. En la primera campanya, Valencia Basket es va proclamar campió de l'Eurocup 2010 guanyant en la final a l'Alba de Berlín (67-44) en la Final Four de Vitòria. I en la temporada següent, segona participació en l'Eurolliga, en la qual Valencia Basket va jugar el cinquè partit del playoff de quarts davant el Real Madrid i de nou es va quedar a un partit de la Final Four. Des de la temporada 2011-12, Valencia Basket renúncia a les ajudes públiques i col·loca el lema de “La Cultura de l'Esforç” en la seua camiseta. Des de llavors travessa el seu moment més dolç en la Liga Endesa, amb quatre presències en les semifinals en les últimes cinc temporades i les seues dos millors temporades regulars (amb un rècord de 30-4 en el curs 2013-14). I a més, va arribar el tercer títol europeu de la història de l'entitat amb l'Eurocup 2014. L'equip taronja es va imposar en la final a doble partit al Unics Kazan (80-67 en la Fonteta i 73-85 en terres russes). La passada temporada, 2015-16, l'equip taronja va protagonitzar la millor arrencada de Liga Endesa de la seua història, va encadenar 28 triomfs i es va colar per primera vegada en la seua història en la seua tercera semifinal de la Liga Endesa.


TAGS: