Final èpica, cruel desenllaç #OrgullTaronja #CopaTaronja17

19/02/2017

    València Basket diu adéu amb orgull a la Copa del Rei en una final disputada fins l'últim segon (97-95). El partit va estar marcat per la igualtat dels dos equips de principi a fi. Dubljevic, amb 28 punts i 31 de valoració va ser el millor per part de l'equip taronja. L'aportació de Llull a l'últim quart va ser clau per al quadre blanc.


    El quintet proposat per Pedro Martínez per començar la Final estava format per Sam Van Rossom, Rafa Martínez, Fernando San Emeterio, Luke Sikma i Bojan Dubljevic. L'inici va estar marcat per un intercanvi de cops fruit dels desajustos defensius. Dubljevic i Llull eren els protagonistes per als dos conjunts respectivament. Dos triples consecutius de Randolph donaven un lleuger avantatge al conjunt blanc amb el 12-9 al marcador. Dubljevic, abans de ser substituït per Kravtsov, s'encarregava de reduir la distància en penetració. Pedro Martínez ho parava a falta d'un minut després d'un parcial de 7-0 per al Reial Madrid amb Llull repartint el joc. Dubljevic, permetia als taronja retallar distàncies amb un nou triple contestat amb un llançament obert de Randolph a l'última jugada del quart per a finalitzar 22-16, en 9 punts del montenegrí.


    El segon, començava amb un Sastre entonat anotant els 5 primers punts. En defensa, València Basket plantejava momentàniament una defensa zonal que Randolph i Maciulis lliuraven des del triple. El Reial Madrid llançava el contraatac per anotar de nou des de la línia de 6,75 amb Carroll en carrera. Amb 7 punts consecutius, Rafa Martínez bloquejava en 6 punts l'avantatge madridista. L'anotació de Randolph i Llull motivava la reacció taronja amb un parcial de 2-8 a l'últim minut del quart amb San Emeterio com a protagonista. Al descans, el lluminós reflectia un ajustat 47-45 per als blancs.

 

    El tercer quart suposaria un duel entre els pivots. Ayón i Dubljevic, els dos amb màximes puntuacions, es jugaven amb determinació les jugades mantenint el xoc igualat amb un +7 com màxim avantatge per als madridistes. L'últim assalt començaba en un apretat 74-71 que seguia la mateixa tònica de l'anterior, encara que en aquesta ocasió l'antagonista de Dubljevic era Randolph. El taronja era l'encarregat d'anotar els primers punts amb el Reial Madrid en bonus passats els 2 primers minuts. Arribant a l'equador, Doncic i Carroll eren l'accelerador blanc amb dos triples consecutius. La immediata resposta d'Oriola i Sam Van Rossom la neutralitzava. Després del temps mort en pista i a falta de poc més de 2 minuts per al final, un triple esgotant la possessió i un contraatac de Llull augmentava l'avantatge madridista fins al 92-85. València ho parava. Després d'un xicotet respir, Llull tornava a anotar amb un triple llunyà. Sikma, Dubljevic i San Emeterio anotaven en la pintura per deixar a l'equip a només 4 punts. A falta de 30 segons per al final, Dubljevic anotava 1 dels 2 tirs lliures. València Basket forçava la falta i Llull anotava els 2 tirs per posar el 97-92. La resposta de San Emeterio anotant des del triple als últims 2 segons provocaria l'errada a la ràpida treta de fons del Reial Madrid que donava l'últim atac a València Basket després de la revisió arbitral a falta de 9 dècimes. Van Rossom no anotava el triple decisiu i València Basket es despedia d'una forma cruel de la Copa del Rei, amb orgull i un sabor agredolç.


TAGS: