Fabricio Oberto recorda les seues tres temporades a València en ‘ADN Taronja’

06/06/2020

El seté capítol d'ADN Taronja té com a protagonista a un dels millors jugadors interiors de la història del Club. Un campió olímpic amb l'Argentina que en els seus tres anys de servei com taronja va formar part de la plantilla que va alçar el primer títol europeu, la que va jugar la primera final de la acb i la pionera a competir en l'Eurolliga. Víctor Luengo, que va ser el seu company durant eixes tres campanyes, entrevista al pivot Fabricio Oberto, que va defensar la nostra camiseta entre 2002 i 2005 un total de 171 partits.

 

Oberto recorda els detalls de la seua arribada a l'equip taronja procedent de Vitòria: “Vaig arribar 7 o 8 hores abans a Madrid per a agafar el vol a Buenos Aires i es van asseure amb mi en l'oficina del meu agent Paco (Olmos) i Luis Muñoz i em diuen que volen reconstruir l'equip, continuar sumant peces. El nostre objectiu és l'Eurolliga i volem que sigues una de les peces principals”.

 

Amb la perspectiva que fa el pas del temps, l'interior argentí considera que unir-se al projecte taronja “va ser el millor per a continuar creixent com a jugador i ser més complet. Els anys que vaig tindre a València, ofensiva i defensivament, no els vaig tindre en un altre costat, va ser com un salt de responsabilitat. I crec que això em va donar després a poder tindre la chance de poder estar en l'NBA, de seguir amb una carrera d'un nivell increïble”.

 

En la seua primera temporada a València, campions de la ULEB Cup i finalistes de la acb. Fabri ja notava que aquella temporada 2002-03 anava a ser una cosa especial: “Recorde del meu primer any la química que teníem des de la pretemporada, les ganes que tenia eixe equip. Juguem un any que no hi havia un altre equip que jugara amb eixa mobilitat, amb eixa manera de llegir el joc. Ens va tocar jugar la final contra el Barcelona, a més en el segon partit em vaig colpejar el turmell i vaig acabar lesionat. Ens va faltar molt poquet per a fer més lluitada eixa sèrie final, però tinc un gran record d'eixe any. Es podria fer un documental o una pel·lícula de les coses que ens anaven passant i l'equip se sobreposava a tot”.

 

Després de repassar múltiples anècdotes dels viatges d'aquella temporada europea, Oberto recorda que “guanyàrem un parell de partits que en l'avió déiem que un altre equip impossible. Havies de tindre una motivació fora del normal. Quan tens totes les llums, tot l'ambient i tens la pista plena és fàcil. Però guanyar en eixos llocs, on fa molt fred, té una importància tremenda. I eixa és la duresa que es veu en eixe torneig”.

 

El pivot argentí recalca que “en l'afició de València hi ha graderies que estan sempre. Si li trac una foto de deu anys arrere i ara estan els mateixos asseguts, amb els seus fills. Un entén el que sent el Club i com a pega això en tot l'equip. Crec que hui ho haguera gaudit moltíssim més, ara tens un sol torn i pots gaudir i entendre més el mètode d'entrenament. Nosaltres féiem sempre matí i vesprada, encara que vaig gaudir un munt a València, hi ha llocs, sempre caminava donant voltes. L'orxata, la meua filla és mig valenciana, la ciutat té una gran connexió amb ella”.

 

De la seua vida extraesportiva, Luengo trau a la palestra el grup de música del qual el propi capità formava part i Oberto deixa clar que la música seguix molt present en la seua vida: “Jo continue cantant, continue bordant per ací. Fede Kammerichs no es deixa anar de cantautor perquè no vol, toca a penyes. Té una veu i toca des de molt xic. Jo he aprés i continue estudiant cant, totes les setmanes vaig a classes, ara virtuals, però és aprendre per a fer les coses bé i respectant un poc tot. Anàvem a una sala, recorde que una vegada ens van gravar i déiem, mira com sonem. Destruíem tots els temes, no hi havia res”.

 

A València també va tindre el seu primer contacte amb la ràdio, on participava en un programa amb Asier García i Fede Kammerichs que actualment continua fent en solitari: “El programa de ràdio va eixir en un avió que tornàvem de Bèlgica hui el continue fent en Twitch, es diu DTMB. Estem parlant de més de deu anys, i també ho feia als Estats Units, he fet un munt tots els diumenges. Em sembla molt copat, sempre em representa, els tinc gravats i era molt divertit”.

 

Oberto va decidir acabar la seua etapa com taronja en 2005 i es va enrolar en el projecte dels San Antonio Spurs, amb el qual seria campió de la NBA en el seu segon any. Ell mateix recorda que “en el meu tercer any a València tenia en el meu contracte la possibilitat de tallar i tindre l'opció de la NBA. I és el que com a jugador tots busquem, tindre eixa possibilitat de provar-te amb els millors atletes i els millors talents del món. Sabia que no li anava a traure el lloc a Tim Duncan ni a ningú i em vaig haver d'adaptar a un altre rol d'entrar i sumar. Eixir campió ja adaptat a l'equip, jugant molts minuts, no es pot demanar més. Si un té paciència les coses passen i a mi em va tocar als 30. Tant de bo haguera jugat en l'NBA des dels 22, però potser no haguera eixit campió. Per alguna cosa succeeixen les coses. Jugar amb un amic, germà de la vida com Manu (Ginobili). Eixe equip era molt especial”.

 

El Oberto actual és una ment inquieta que no per a de treballar en nous projectes. Ha creat un equip de eSports (New Indians GG) o s'ha enrolat en aventures com creuar el desert amb Tim Duncan, entre moltes altres coses: “Això de portar-te un poc a l'extrem, ens va passar al Marroc, quan ho recorres amb moto i de sobte viatjant pel Sàhara i se't trenca la moto en el mig. Tot això et posa en un extrem que et fa reflexionar un munt de coses i crec que ha de vore amb això, a continuar vivint experiències. Igual que amb els eSports, estic tot el dia i estem molt contents amb el que estem fent, tractant de ser més professionals i canviar alguns paradigmes”.

 

Un altre dels projectes que ha ocupat el seu temps de forma més recent és “RESET, Tornar a Començar”, un documental en el qual compta el procés de reinvenció després de la retirada dels jugadors de la Generació Daurada de l'Argentina. El pivot conta que “la pel·lícula és contar un poc eixa reinvenció, tot eixe camí, tot el que passem. A mi em va passar amb això del cor, no acabar com un ho idealitza, de buscar formes a vore si em puc anar a una muntanya a deixar dues o tres dels dimonis bojos que tinc al cap i anar fent eixes coses. Hi ha molts sentiments, moltes coses que passen en la peli. Poder mostrar això és increïble per a mi”. RESET es va estrenar el passat 4 de juny i després de les passades d'estrena, quedarà allotjat per al seu visionat de manera gratuïta en la plataforma CineAr Play.

 

Per a acabar, Oberto mostra de nou les seues ganes de tornar a València i vore de primera mà l'evolució del nostre Club: “Tant de bo puga estar veient com s'està reconstruint, el bo és que tot el Club entén que cal continuar millorant i treballant, les persones que estan continuen treballant i continuen sumant, coneixen a tota la comunitat. Tant de bo que no passe tant de temps i que puga vore un nou lloc que no siga la Fonteta. L'organització necessita cada vegada millors llocs i no pensar només en el que està dins sinó amb el servei que pots donar fora. I crec que el Valencia Basket ho entén”. No sense abans d'acomiadar-se d'una afició “a la qual recorde amb molt d'afecte”


TAGS: