Marie Gülich s'acomiada de la Família Taronja: “València és la meua casa”

20/05/2024

Marie Gülich, després de quatre anys al Valencia Basket i els 7 títols en el seu palmarés, ha finalitzat aquesta etapa. La jugadora, molt important en la història del Club i que s'ha guanyat un buit en el cor de la Família Taronja, s'acomiada amb unes emotives paraules.

 

L'alemanya confessa que “aquest és un moment agredolç. Tinc molt bons records. El bo és que no estaria tan trist si no haguera passat tan bons moments. Ha sigut una gran etapa. València és la meua casa. He conegut a molta gent increïble, tots han sigut súper agradables. És un moment difícil per a mi, però al mateix temps em mostra el bonic que ha sigut”.

 

La interior es queda d'aquesta etapa, sobretot, amb les persones: “L'equip i l'ambient que hi ha ací cada vegada que venim a jugar. Les temporades es fan llargues i pot haver-hi alts i baixos, però al final aquest equip cada any ha sigut molt especial i cada vegada que hem guanyat aquests títols, el mantindre'ns unides en els alts i baixos parla per si mateix. També totes les persones que he conegut fora del club, gent al parc per a gossos, els meus amics de les cafeteries… Moltes persones que en aquests quatre anys he volgut molt i he gaudit del meu temps amb ells”.

 

Gülich té clar el seu futur i deixa una finestra oberta: “Espere que això no siga un adeu. Potser en algun moment quan està sana poguera tornar. Sé que la gent del club sempre ha estat molt feliç amb mi, així que espere que això siga només un fins ara. Per a mi futur pròxim tinc moltes ganes dels Jocs Olímpics i hi ha moltes coses que estan passant per les que estic emocionada. Tinc ganes de cuidar el meu cos, recuperar-me i estar sana. Hi ha moltes coses que em mantenen optimista i emocionada al mateix temps”.

 

Finalment, es dirigeix directament a la Família Taronja: “Crec que l'única cosa que vull dir és gràcies. És molt especial estar en aquest pavelló. El diumenge va ser un ambient de bogeria, tindre a tota la gent entregada i ser ací. És rar, generalment, en bàsquet femení, no a Espanya sinó en el món, és rar tindre aquesta afició. Tindre a tanta gent omplint les graderies i ser ací. He sigut molt afortunada d'experimentar una cosa així. Tiraré molt de menys jugar a en front de l’afició de Valencia Basket”.


TAGS: