Un històric Valencia Basket revalida el títol de Supercopa LF Endesa (84-60)

29/09/2024

L'equip femení de Valencia Basket continua fent història en el Club. El conjunt dirigit per Rubén Burgos revalida el títol de Supercopa LF Endesa en una quasi perfecta final davant un Casademot Zaragoza al qual no va donar opció en els 40 minuts de partit. Una victòria forjada des de la defensa, el moviment de pilota i la confiança en atac amb diverses jugadores superant els dobles dígits de valoració, encara que l'MVP va ser per a Nadia Fingall. Tercera vegada Supercampeonas, dues d'elles de manera consecutiva, per a sumar el huité títol del palmarés taronja.

 

El conjunt taronja va saltar a la pista amb Leticia Romero, Queralt Casas, Alina Iagupova, Nadia Fingall i Bernadett Hatar. La pivot taronja estrenava el partit fent gala de la seua superioritat en la pintura i just després feia el propi Gatling per al seu equip. Igual que en la semifinal l'encert exterior començava sent baix, però Valencia Basket va començar a soltar-se més prompte. 7-0 des de la defensa i amb anotació repartida per a posar un primer avantatge de 7 punts. Gatling era l'única que trobava el cércol per a Saragossa i va aconseguir frenar-lo, però el conjunt taronja arremetia de nou amb un 5-0 culminat amb un triple de Romero després d'un moviment de pilota excelsa de l'equip. Amb una diferència de 10 punts en el marcador Cantero parava el partit. Brcaninovic retallava distàncies des del triple, però un nou 4-0 taronja estirava a 11 la renda al final del primer quart.

 

Vitola posava el +13 en l'inici del segon quart. Flores trobava l'encert exterior per a les aragoneses, però no els servia per a reduir les distàncies, perquè Torrens i Mavunga s'aliaven per a fer un 7-0 que col·locava un avantatge de 17 punts, provocant un nou temps mort de Cantero. Per fortuna, totes dues jugadores estaven de dolç i no van tardar a posar una nova màxima en 20 punts. En eixe moment Gervasini es tirava el seu equip a l'esquena per a reduir a 16 la diferència. Després de tirs lliures de Casas, dues canastres seguides de Gatling, que reduïa a 14, Rubén Burgos parava el partit. Fingall eixia del temps mort amb un triple que desembossava l'atac i, després d'un intercanvi de canastres, apareixia de nou la pivot estatunidenca per a recuperar el +20 amb un triple sobre la botzina (45-25).

 

L'últim període arrancava amb un 2+1 d'Ortiz, que responien entre Casas i Iagupova amb un 6-0 per a pujar l'avantatge a 23 punts. Valencia Basket continuava jugant còmode, amb confiança i seguretat, davant un Casademont Zaragoza que sumava a passos de tortuga. Després de canastra de Gatling, Valencia Basket feia un 4-0 per a continuar posant terra pel mig. La renda aconseguia els 25 punts. En eixos moments davant aquella diferència, el conjunt taronja va baixar una marxa en defensa, la qual cosa va aprofitar Mawuli per a arremetre amb 5 punts seguits. Encara que l'equip valencià va respondre, Casademont Zaragoza va començar a guanyar terreny fins a posar-se a 19 punts. Rubén Burgos demanava temps mort. Flores estenia el parcial de les aragoneses a 6-0, reduint a 17 però, per fortuna, apareixien Vitola i Mavunga per a retornar-ho. 7-0 i un +24 en el marcador, que Bella reduïa sobre la botzina del tercer quart.

 

Vitola estrenava l'últim període de mitjana distància. Pese l'avantatge Valencia Basket estava fent un esforç encomiable en el rebot per a buscar segones, terceres i fins i tot quartes oportunitats quan la pilota no entrava. Mavunga completava el 6-0, que elevava la màxima a 26 punts. No obstant això, Casademont Zaragoza continuava lluitant i feia un 5-0 entre Flores i Mawuli que provocava el temps mort de Rubén Burgos. El tècnic taronja no volia deixar res a l'atzar malgrat tindre quasi a la seua mà la final. Un triple de Romero sentenciava el partit amb 24 punts d'avantatge mancant 5 minuts per al final. Fingall i Mavunga ampliaven el parcial, que pujava a 10-0 i ja amb 31 de diferència, el conjunt aragonés ja va començar a deixar de donar batalla. El partit estava més que decidit i era el moment de Jelenc i Broncano. Valencia Basket era Supercampió d'Espanya per tercera vegada, les últimes dues de manera consecutiva.


TAGS: