Vule Avdalovic recorda el seu pas per Valencia Basket en ‘ADN Taronja’

16/05/2020

En el quart capítol de ‘ADN Taronja’, repassem la trajectòria d'un dels jugadors estrangers que més temporades va passar en el nostre Club en la primera dècada d'este segle, el base Vule Avdalovic. Mundialista i olímpic amb Sèrbia, el director de joc plavi manté una interessant conversa amb un Víctor Luengo amb el qual va compartir les seus dues primeres temporades en el vestidor taronja.

 

Avdalovic arribava a València en l'estiu de 2005, després d'una explosió amb el Partizan Belgrad que va cridar l'atenció de molts equips, encara que ell mateix recorda les raons que li van portar a decantar-se per Valencia Basket: “Tenia diverses ofertes abans, però no volia anar a qualsevol lloc. Quan va vindre l'oferta de Valencia Basket, el que m'agradava és que la lliga era la millor d'Europa i havia sentit moltes coses bones de València com a ciutat. També vaig pensar que era millor per a mi no estar en un equip en el qual no anara a jugar molt, pensava que a València podia jugar bastants minuts i millorar el meu joc. A Espanya podia tindre més llibertat, per això em vaig decidir per anar allí i amb el temps crec que va ser una bona decisió”.

 

En la seua primera temporada va arribar el millor moment esportiu de la seua època com taronja, la final de la Copa del Rei 2006 a Madrid. Un torneig al qual l'equip valencià no va arribar com a favorit, però en el qual es va plantar en el partit decisiu davant Baskonia. Avdalovic assenyala que “tinc molt bon record d'eixa Copa del Rei. En la final vam perdre però lluitàrem fins al final. Ells tenien menys problemes amb altres equips que amb nosaltres, competirem molt contra ells. Malgrat començar amb 31-8 quasi vam tindre opció per a empatar i al final va ser un partit molt just”

 

Després d'una primera temporada en la qual va ser el jugador més valorat del Valencia Basket, Avdalovic va jugar el seu últim gran torneig amb Sèrbia, el Mundial de 2006 al Japó, on cauria eliminat en huitens contra una Espanya que de fet va acabar alçant el títol. En la seua segona campanya va repetir les seues xifres (un poc per damunt de 13 punts per partit), va ser el segon màxim anotador i el segon més valorat i va liderar a l'equip a tornar al Playoff de l'ACB després de dos anys d'absència.

 

La temporada 2007-08 suposava el retorn a competicions europees per a l'equip taronja. Però si hi ha una data clau en la trajectòria taronja de Vule és el 7 de novembre de 2007. Avdalovic s'estrenava en un torneig continental com a taronja i semblava que anava a ser un debut plàcid. El partit ja estava encarrilat per a un triomf còmode davant el Skyliners Frankfurt en el retorn de les nits europees a la Fonteta, van debutar els joves González i Avramov… Però amb 79-58, un mal gest en el genoll de Avdalovic va gelar la sang del pavelló, que va contemplar en silenci com era retirat en llitera després que li hagueren xiulat una tècnica per simular.

 

En un tremend exercici d'honestedat, Avdalovic recorda que “en el meu segon any vaig tindre una lesió de turmell i em van aconsellar operar-me a l'estiu. No li vaig donar importància i no vaig arribar molt preparat a la temporada següent. I esta cama era un poc més feble que l'altra. I per això crec que en eixe partit contra Frankfurt em vaig lesionar. I això va canviar la meua carrera. Crec que podria haver sigut molt millor sense esta lesió”.

 

Després de confirmar-se la gravetat de la lesió, que li tindria allunyat de la pista la resta de la campanya 2007-08, la direcció taronja va tornar a apostar per ell. Com revela Avdalovic “el que més agraïsc al Club és que m'oferira la renovació quan estava lesionat. Sempre agrairé això al Valencia Basket. Altres equips no crec que ho hagueren fet i per això li tinc molt respecte al Club”. Encara que el seu retorn per a la qual era la seua quarta campanya no va ser fàcil, amb la seua presència en la pista reduïda a menys de la meitat: “Vaig patir molt en l'inici de la meua última temporada, perquè no jugava. Al principi vaig decidir aguantar perquè venia de la lesió, però quan ja entrenava com la resta dels companys, tampoc jugava. I no ho entenia, tampoc els meus companys”. Després de quatre anys de taronja es va acabar el cicle de Avdalovic a València. Després vindrien Alacant, Cholet, Donetsk i Berlín. I una retirada als 31 anys condicionada pels problemes físics.

 

Fent balanç de la seua estada a València, Vule reconeix que “em va sorprendre el nivell de la Lliga i el nivell dels jugadors espanyols” i entre els jugadors que el van sorprendre per a bé destaca a Milojevic, a Albert Miralles i a una llegenda taronja amb el qual va coincidir: “En el meu últim any vaig coincidir amb Rafa Martínez, i des del primer moment vam vore que anàvem a tindre una relació molt bona i encara continuem parlant cada dues o tres setmanes. Sabeu millor que jo com és ell i és un d'estos jugadors”.

 

Preguntat per la visió que té de l'actual Valencia Basket, Vule reconeix que “el club ha millorat moltíssim des de fa 10 anys. Després de la meua marxa s'han guanyat títols, també la lliga acb. Es veu que la gent del Club ha triat molt bons entrenadors, que treballen molt bé, i es fitxen molt bons jugadors. Sobretot espanyols, sempre s'ha volgut fer una bona base nacional. Ara és un equip que aspira a estar entre els millors en la acb i a ser competitius en Eurolliga. I en el futur poden millorar més o almenys mantindre's on estan ara. Quan Chechu em pregunta si un jugador de Sèrbia voldrà vindre a València, li dic que si tenen una oferta, aniran caminant, no esperaran ni a agafar l'avió. Es posa una motxilla i se’n va (riu)”.


TAGS: