Jerry Herranz, primer protagonista en “ADN Taronja”

25/04/2020

Com a estrena per a este primer programa de “ADN Taronja”, posem la vista en els primers passos del nostre Club recordant els primers assoliments de l'entitat amb un dels seus protagonistes directes, l'interior Jerry Herranz, amb una interessant conversa amb l'etern capità taronja Víctor Luengo. Encara que el que posa en el seu DNI és Javier Herranz Moreso, reconeix que “el nom de Jerry, que em van posar per la meua semblança amb Jerry Lewis, va agafar tanta força que poca gent sap que em dic Javier”.

 

La seua trajectòria en el bàsquet professional es va dividir entre sis temporades en l'ACB i temporades en Primera B. Tres d'eixes campanyes, en concret els que van des de 1987 i 1990, les va passar compartint els inicis d'eixa il·lusió que era el Pamesa València, nom que el mateix Jerry es resistix a abandonar quan es referix al nostre Club. Actualment Jerry treballa a l'Ajuntament de Marbella, la localitat natal de la seua esposa, on exercix com a cap de ticketing del teatre municipal.

 

Però tot i estar a Marbella, Jerry Herranz no amaga l'orgull que sent per haver format part dels començaments del nostre Club: “Van ser tres anys molt divertits, molt agradables i amb molt bons records. Jo em considere part de la família del Pamesa. Hi ha una estructura molt forta, amb la nova L’Alqueria, i estic molt content i molt orgullós”

 

Després de jugar la temporada 1986-87 amb el TDK Manresa en ACB, Jerry recorda com es va forjar la seua arribada a València: “En acabar la temporada em crida Miguelito López Abril per a dir-me que Antonio Serra li havia dit que contactara amb mi. Vaig baixar per a escoltar l'oferta, en aquella època no hi havia agents com ara, anàvem nosaltres a pit descobert. Em fan l'oferta i la veritat és que la veig molt interessant en tots els aspectes. I veig que amb mi estaran Coterón i Manolo Rodríguez, que havia sigut el millor base de Primera B eixe any. I el dia anterior em va cridar Paco Solsona, que havia sigut company meu en la universitat, i em diu que ja ha fitxat. Em reunisc amb el gerent i Antonio Serra i em conten el que fitxaran. I el tema econòmic també va ser important, per a què ens anem a enganyar. Jo estava en ACB i era baixar a un equip de Primera B. Però em va entrar molt que un home com Antonio Serra estiguera en un projecte com este i vaig pensar que havia de ser interessant. Vaig pujar a casa amb la meua dona i em pregunta Què has escoltat? I li vaig dir, no he escoltat res, he signat ja i l'any que ve ens baixem a València a jugar. I encantat i enamorat de València”.

 

Jerry recorda que en la seua primera temporada al Valencia Basket, la segona d'existència del Club, “al principi l'equip no tenia encara arrelament, al principi venien 500 persones al pavelló. A poc a poc la gent es va anar enganxant i això anava prenent una aparença que el que el Club i la família Roig estava apostant s'estava començant a vore en el camp”.

 

Preguntat pel primer ascens a l'ACB, aconseguit a la Fonteta el 4 de maig de 1988, Jerry Herranz recorda que “l'ambient d'eixa setmana després de la victòria en la pista del Metro Santa Coloma va ser espectacular. Quan eixim i vam vore la quantitat de gent que hi havia en aquell pavelló, les dues bandes de música, això va ser espectacular i va ser molt important per a nosaltres. Havíem estat lluitant tot l'any per un objectiu que era l'ascens, que era l'objectiu, fora com fora. I la gent ens va ajudar moltíssim”.

 

El mat d'esquena de Jerry Herranz per a encarrilar el triomf decisiu s'ha convertit en la imatge icònica que s'associa a eixe pas endavant cap a l'elit. Ell recorda que “va ser una cistella molt bonica, va ser a Manuel Quintanilla, que havia sigut júnior meu en el Licor 43. Abans em fa falta en atac Dan Bingenheimer i en la següent jugada vaig tindre la sort de fer eixa cistella. Eixe mat va ser amb ganes i amb ràbia, era una cistella molt important perquè ens posàvem amb un avantatge de tres o cinc punts i ja ens era igual el que passara. I després ja va ser l'apoteosi, tota la gent saltant, la policia fent camí. Celebràrem molt aquell ascens. El Club havia fet un gran esforç per nosaltres a tots els nivells. Era un club de nivell ACB, poques vegades he vist jo eixa dedicació des del club als jugadors. I això que era un club de Primera B amb només dos anys de vida. Va ser molt divertit i molt gratificant”

 

I després de l'ascens, va romandre dues temporades més en l'ACB amb el Valencia Basket, amb el qual jugaria 49 partits en la màxima categoria del bàsquet nacional. Jerry rememora que “en el primer any d'ACB ja va vindre gent contrastada, no hi havia cap jugador que diguem debutara. Es fitxa a Brad Branson, que venia del Reial Madrid. Vaig coincidir amb ell els 15 dies de pretemporada i va ser una cosa impactant. Jo era un jugador normal i ell era una estrela que venia de la NBA, que havia jugat en el Real Madrid. El debut va anar molt bé, el públic va poder començar a vore el que era l'ACB. La gent va començar a vore més nivell de bàsquet i allò es va començar a omplir”.

 

En eixos primers passos en l'ACB, Jerry no pot deixar de recordar els enfrontaments regionals contra el Ferrys Llíria: “Un derby és un derby. I ací hi ha de tot. Aquells eren partits molt braus perquè ells sabien que tècnicament no tenien la capacitat de la nostra plantilla i calia tirar-li el que calia tirar-li. Jo crec que guanyàrem les dues vegades però ens va costar. Recorde l'experiència d'Antonio Serra que ens deia: “Deixeu-me que isca jo primer i així la gent es tira amb mi, m'insulten a mi i ja estan cansats per a quan isqueu vosaltres a calfar”.

 

Com a part fonamental de l'inici del nostre Club, és inevitable preguntar-li a Jerry per la seua visió del Valencia Basket actual: “És molt fàcil dir a bou passat però ja es veia que este equip podia aconseguir el que ha aconseguit després perquè es veia que Juan i Fernando Roig tenien ganes de fer una cosa important. I tenien capacitat per a fer-ho. I van apostar molt per això. I es veia que algun dia allò havia d'explotar per algun costat. I la prova és que ha explotat. Han eixit jugadors internacionals, heu eixit jugadors com tu (dirigint-se a Luengo) o Rodilla, s'han guanyat lligues i tornejos internacionals, s'han tingut grandíssims jugadors tant estrangers com nacionals. I això es veia en l'ambient. Si un Club en el seu segon any ja et porta a dos o tres dels millors jugadors de Primera B, a un dels millors americans com Clyde Mayes, això denota que esta gent té interés”.

 

I després de conéixer un poc més els inicis de la mà de Jerry Herranz, la setmana que ve parlarem amb un altre home que ascendiria a l'ACB amb el Valencia Basket, encara que ho faria uns anys més tard. El segon capítol d'ADN Taronja també té ja el seu protagonista assignat. I no és un altre que un jugador que va ser company del presentador d'este espai, Víctor Luengo, durant tota la seua etapa a Valencia Basket. Un dels millors tiradors nacionals de la seua època, l'aler Berni Álvarez. L'entrevista s'estrenarà en el canal oficial de Youtube del Valencia Basket i en totes les seues Xarxes Socials el dissabte 2 de maig a les 13.30 hores.


TAGS: