Howard Wood, el primer americà de la nostra història, en ADN Taronja

09/05/2020

En el tercer capítol d’ ‘ADN Taronja’, tornem als primers passos del nostre Club. Per a això, l'etern capità Víctor Luengo ha mantingut una interessant entrevista amb el primer jugador estranger de la nostra història, el nord-americà Howard Wood.

 

Un quatre no gaire alt però bon rebotejador i lluitador baix l’anella que recorda la manera en la qual es va acabar forjant el seu fitxatge per a convertir-se en la primera incorporació forània de la història de l'entitat: “Vaig estar en el Tizona de Burgos i ací va haver-hi unes estadístiques que estaven bastant bé i després de parlar amb el meu agent acabe a València. Així de fàcil. Recorde que l'equip estava molt bé però jo no vaig jugar tan bé com l'any anterior. Però va anar bastant bé, vaig conéixer a molta gent i amb alguns encara seguisc en contacte. Va ser una etapa molt important en la meua vida professional i en la meua carrera”.

 

Aquella primera plantilla de la qual va formar part Wood es va quedar en la Primera B. Ell va eixir amb destinació a Orense i la campanya següent es va aconseguir el primer ascens a l'ACB. Però el gust que va deixar Howard Wood a València va fer que els rectors de l'època tornaren a comptar amb ell amb l'equip ja en l'elit, com a substitut recurrent en les lesions dels seus jugadors americans. Va jugar tres partits en la temporada 89-90 i altres tres (dos de ACB i un de prèvia de la Copa del Rei davant Valvi Girona) en la campanya 90-91. En la primera ocasió suplint la baixa de Branson. En la segona, tapant l'espai deixat per Johnny Rogers. Wood recorda a estos dos “i a Larry Michaeux. Hi havia bastants americans en l'equip però jo ja estava adaptat a la vida espanyola i l'experiència va anar molt bé”. L'interior nord-americà recorda que en aqueix inici de la dècada dels 90 “ve a València gent amb molt de nom en el bàsquet espanyol. I sabent com estaven els germans Roig, molt vinculats, sabia que tard o d'hora anaven a arribar a ser un gran equip i un gran club. I mira com esteu ara”.

 

Dels foranis amb els quals va compartir vestuari, Wood recorda que “el que més em va sorprendre va ser Johnny Rogers. Era un jugador de 6’10” que tenia un tir prodigiós. I em va sorprendre la fortalesa que tenia. Vaig reconnectar amb ell fa poc i és un gran home, em cau molt bé”. No obstant això, este xic dur baix l’anella té uns gustos que s'allunyen un poc del que era el pèl-roig Rogers: “A mi m'agraden els pivots que estan ací lluitant en la zona, jo sóc de la vella escola. M'agrada el típic 5, el 4 que fa el treball brut. Ara els bases fan la mateixa alçada que jo”.

 

Howard es desfà en elogis cap a l'afició valenciana, que “era com ha de ser una afició. Són vertaders fans, encara que l'equip no anava com ells esperaven, feien costat a l'equip i es bolcaven amb ells. I saben del seu esport, no hi ha ningú que vullga fer-ho millor que els propis jugadors. La gent de València entenia que si dónes tot el que tens, els resultats a vegades t'acompanyen i altres vegades no, però ells continuaven fent costat a l'equip. I per això esteu on esteu ara”.

 

Wood reconeix que “tinc grans records d'aquella època” i preguntat per la seua visió de l'actual Valencia Basket, assenyala que “veig al Club fantàstic, els directius que estaven quan va començar tot seguixen ací tants anys després amb la mateixa il·lusió i això diu molt d'ells. La gent de València ha d'estar agraïda”.

 

Eixe punt de nostàlgia que destil·la tota la conversa amb Howard Wood també té una il·lusió de tornar a la nostra ciutat, encara que siga com a part de la seua actual vida: “En el projecte en el qual estic involucrat els he dit que València per a mi és tan important com Madrid o Barcelona. Si podem fer alguna cosa amb vosaltres allí en L’Alqueria del Basket, amb gent que coneixem i sabem com ens tractarà. Els executius de la NBA no donen elogis per res i parlen meravelles de les instal·lacions i dels programes que esteu fent. I vaig vore que tu (referint-se a Luengo) tens la teua pròpia pista (riures). Tant de bo quan tot això passe puga donar una volteta per allí, perquè fa moltíssims anys que no he estat a València”.

 

Estarem encantats de rebre't, Howard. Ací tens la teua casa.


TAGS: