Julián Martínez: “Tant de bo haguera deu clubs com Valencia Basket”

16/01/2020

De L’Alqueria del Basket a rival de Valencia Basket. Sona paradoxal, però li ocorre a Julián Martínez. Habitual en l'Escola de Tecnificació Femenina que s'organitza a l'estiu en la casa del bàsquet europeu de formació i en Calvestra, es va fer càrrec el passat mes de Campus Promete, en Lliga Femenina Endesa, ajudant a canviar el ritme de l'equip de La Rioja, que es mesura ara al conjunt taronja.

 

“Tant de bo haguera 10 clubs com Valencia Basket que aposten realment per la igualtat de gènere, que van a més amb pas ferm amb el projecte femení i a més la gent involucrada el sent així tant dins del club, com l'afició, amb 5000 persones en alguns partits i dotant-li de tota la infraestructura que té el masculí al seu servici”, explica.

 

Però ara arriba com a rival. I ho fa en forma. Amb 3 victòries consecutives i dos d'elles davant d'equips de la zona noble. “Pujades en l'onada. Hem d'intentar prorrogar l'estat d'ànim de les jugadores. Exigim, però des d'este estat d'ànim i des del bon rotllo”, reconeix. Sap que el partit serà complicat pel rival, tot i les baixes taronjas. “Mon pare em deia que per a ell volguera les desgràcies d'altres. Veure un equip amb 11 jugadores en rotació i capacitat de reforçar-se quan es cau una... A més coneixen el joc, juguen bon bàsquet, prenen bones decisions, fa un treball espectacular”, analitza.

“Des de l'enveja, és un equip semblant al nostre. La responsabilitat està repartida, amb molta qualitat en qualsevol de les opcions que tenen per a prendre les regnes, a nivell de partits i en cada possessió. Tenen molts recursos per a acabar amb molta qualitat les accions”, exposa.

 

Martínez, no volia deixar passar l'oportunitat de parlar de l'Escola de Tecnificació Femenina, que cada any es consolida, i en la que va participar en el seu inici. “És un privilegi, el primer any vam tindre de 24 fins a 11 jugadores de diferents seleccions, quasi és un regal poder-les entrenar. Si tinc ocasió repetiré. L'Escola de Tecnificació, no sols la recomane, sinó que reconec que inclús és difícil entrar perquè són places limitades. Com més treball i millors entrenadors hi ha, millor és un Campus, i passar una setmana amb entrenadors com Jordi Vizcaíno o Gloria Estopà, per exemple, et dóna una visió del bàsquet espectacular, de molta qualitat”, resumix.


TAGS: