1997-98

La temporada 1997-98 és una de què millor record es guarda per part de Pamesa València. És l'any de la ruptura de les barreres, d'aconseguir objectius mai abans aconseguits i de convertir-se en Rei sense ni tan sols haver-ho imaginat. Moments màgics viscuts a Valladolid i un pas avant en les aspiracions com a club. És tan sols el tercer any de l'era Miki Vukovic a València, i tant en la Ciutat com en l'ACB, es comença a tindre el convenciment que Pamesa València serà un club gran.

La major remodelació es du a terme en el joc interior, Rogers i Keane ixen del club i en el seu lloc arriba Tim Perry. Seguix Sasa Radunovic, ala-pívot experimentada, que arriba amb la nacionalitat espanyola davall el braç i després de conéixer l'ACB, ja que havia jugat en Coren Ourense, Argal Osca, Taugrés i Forum Valladolid. Tim Perry arriba després d'una reeixida carrera NBA en la que juga fins a 9 temporades. Les seues qualitats, el seu saber estar i la seua capacitat d'intimidació a pesar dels seus 2'06 d'estatura.

Acompanyant el joc interior continuen Jesús Fernández i Iñaki Zubizarreta, als que es busca afegir un quint efectiu. En un principi s'aposta per l'irlandés John Burke, però després de només dos partits, l'aposta passa a ser Alfons Albert, jugador natural de Torrent que procedix del Joventut. Rubén Burgos era cedit a Gandia.

En l'exterior continua el nucli dur de jugadors espanyols que van aconseguir l'ascens, capitanejats per Víctor Luengo, Nacho Rodilla, Berni Álvarez i Cèsar Alonso, amb cada vegada més protagonisme per a José Luis Maluenda en el seu segon any. La plaça d'estranger és ocupada per Reggie Fox, escorta manyós amb facilitat anotadora. A més, Aaron Swinson completava el perímetre per segon any consecutiu.

Des de l'inici es va comprovar que s'estava en la direcció correcta, aconseguint un balanç de 10-3 i classificant, per primera vegada en la història, per a la fase final de la Copa del Rei. I així va arribar la Copa, amb les poques expectatives socials que donava enfrontar-se al totpoderós TAU entrenat per Sergio Scariolo i dirigit en el camp per Elmer Bennett. I es va véncer, 64-72 amb l'inici de l'exhibició de Nacho Rodilla, autor de 19 punts i 4 assistències. En semifinals el rival va ser el Fórum Valladolid, davant del que Berni Álvarez va eixir al rescat anteposant-se a la greu lesió patida per Fox, victòria per 73-78. En la final esperava el campió, Pinturas Bruguer Badalona, però des de poc després de començar, es va veure que la Copa viatjaria a València. Vukovic li va guanyar la partida a Julbe, Rodilla a Turner i Pamesa València tombava el campió 89-75. Pamesa València va fer eixir als carrers als valencians a celebrar que eixe 2 de febrer, érem els campions. A més, este títol implicava la classificació per a la següent Copa Saporta.

No va ser l'única fita. La sèptima posició al final de la Lliga Regular classificava a l'equip per a lluitar en Quarts de Final del Play-Off ACB, algo inaudit fins a eixe moment. La Fonteta veia una eliminatòria d'il·lusió en què Real Madrid tenia avantatge de camp. Pamesa València va plantar cara al Real Madrid de Dejan Bodiroga i Alberto Herreros, i va caure per un digne 3-1 en el seu debut en les eliminatòries de quarts de final.