2011-12

En aquest nou curs, va continuar la base de la plantilla dels últims anys. L'esquelet de l'equip, format per jugadors com Nando de Colo, Rafa Martínez, Víctor Claver, Flo Pietrus i Serhiy Lishchuk seguia avant, acumulant cadascun, almenys, 3 anys d'experiència en el club.

Al costat d'ells, el club es va fer amb els serveis del nord-americà Nik Caner-Medley (Asefa Estudiantes), l'australià AJ Ogilvy (Besiktas) i de l'hispà-brasiler Vitor Faverani (UCAM Murcia) per a completar el joc interior. En l'exterior, dues nous bases, el saragossà Rodrigo San Miguel (Assignia Manresa) i l'internacional serbi Stefan Markovic (Benetton de Treviso). El lloc d'exteriors el va completar l'internacional letó Rihards Kuksiks, procedent de la Lliga Universitària nord-americana.

Al capdavant de l'equip, Paco Olmos, que complia així la seua tercera etapa en el club, la primera, com a entrenador de formació i segon entrenador de l'equip en els anys 90, la segona, com a primer entrenador entre 2002 i 2004, i la tercera, en aquesta nova etapa.

En les primeres jornades de la lliga, el rodatge, la joventut de la plantilla, i, sobretot, una senya d'identitat de la temporada començava a fer petjada: Les lesions. Pràcticament sempre en els primers 8 llocs de la Lliga amb victòries de mèrit a Vitòria o davant un Unicaja en alça, Valencia Basket va començar a acusar la falta d'efectius. Aquesta plaga de lesionats del conjunt taronja li va fer buscar en el mercat un recanvi per a les contínues lesions. El lockout de la NBA va permetre l'arribada de Tiago Splitter, l'estada del qual va suposar una ratxa de 4 victòries per només una derrota.

Ja sense Splitter, Valencia Basket va tornar al mercat per a buscar recanvis, contractant al desembre i per un mes a Zarko Rakocevic. La mala sort de les lesions també es va acarnissar amb el lluitador montenegrí, que quasi no participaria en l'equip. La rotació continuava sent curta, i al gener es va fer efectiva la contractació de l'aler australià Brad Newley, procedent de Lietuvos Rytas.

Però amb la plaga de lesionats Valencia Basket va fallar en els partits clau que donaven accés a la Copa del Rei, quedant fora de la cita. Aquesta inesperada no classificació va precipitar l'eixida de Paco Olmos en finalitzar la primera volta de la lliga. El seu substitut, Velimir Perasovic, que afrontava a València la seua quarta experiència com a entrenador a Espanya, després de tota una carrera com a jugador d'elit.

A Europa, l'Eurocup havia portat un recorregut diferent. Amb bon peu des de l'inici, el Valencia Basket va passar amb pas ferm les dues primeres rondes. La primera, davant el Asvel de Tony Parker (fins a la fi del lockout), el Lukoil de ex taronjas com Sundov, Stoykov i Avramov, i el Telenet Oostende. En la segona fase, el pas ferm es va fer més palés, en collir un immaculat 6-0 que classificava com primer per a la fase de grups.

La bona segona tornada en la Lliga Endesa repercutia en els resultats, i, a poc a poc, Valencia Basket s'assentava de manera definitiva entre els 8 primers, acostant-se als llocs de privilegi. La Fonteta va tornar a vibrar com en un gran partit davant el Real Madrid, paradigma d'una magnífica segona volta. Tot just abans de segellar el passe a les Eurocup Finals en l'encreuament davant el perillós KK Buducnost de Montenegro. Moscou ja estava en l'horitzó.

Dues setmanes i mitja després, va arribar Moscou. Valencia Basket viatjava a la cerca del seu tercer ceptre Europeu al costat de 200 valents. Les lesions, que semblaven oblidades, van tornar en la figura de Rodrigo San Miguel, que es perdria la cita. La primera parada, semifinals davant Lietuvos Rytas, on els homes de Perasovic van presentar la seua forta candidatura en un partit seriós i ben treballat. En la final, l'amfitrió Khimki, amb ex taronjas com Matt Nielsen o Thomas Kelati, va plantejar un dur xoc que va ser igualat mancant 2 minuts del final, amb 66-66. Els russos es van emportar el dol, i Valencia Basket es va quedar a les portes de la glòria europea.

Ja de tornada a València, i pese al desencantament de la derrota, Valencia Basket va completar un final de lliga notable malgrat els infortunis de les lesions de jugadors com Rafa Martínez o Serhiy Lishchuk, ajudant-se a pujar fins a la quarta plaça en la Lliga Endesa, i aconseguint l'avantatge de camp en l'eliminatòria de quarts davant el Lagun Cércol GBC.

La baixa de Lishchuk i el dubte de Rafa per al tram final, va fer arribar a la plantilla a l'escorta nord-americà Taquan Dean. Després d'imposar-se en el primer a la Fonteta, els donostiarres van respondre guanyant de forma apurada el segon, deixant que el Factor Fonteta decidira l'històric passe a semifinals, per segona vegada en la història del Valencia Basket.

Allí esperava el poderós Barça Regal de Juan Carlos Navarro. Valencia Basket, malgrat el minvament físic, aguditzada amb la lesió de Stefan Markovic, es va emportar el segon al Palau Blaugrana, traslladant l'avantatge de camp a València. La Fonteta va vibrar amb la possibilitat de tocar la final de lliga, però els culers van demostrar la seua autoritat i es van emportar el tercer partit. En el quart, Valencia Basket va acariciar el cinqué partit en un esforç titànic, però es va escapar entre els dits. La Fonteta, en peus, va obligar la seua plantilla a tornar a la pista des del vestuari, reconeixent l'Esforç d'un equip que va tornar a fer vibrar als seus aficionats.

La gran labor del Valencia Basket durant aquesta temporada, especialment els seus mèrits europeus, li van valdre per a classificar-se per a la següent edició de la Supercopa Endesa.