2022-23

La temporada 2022-23 arribava amb molta continuïtat tant en el roster com en el cos tècnic liderat, un any més, per Rubén Burgos. La plantilla patiria retocs que elevarien la seua qualitat, amb l'arribada de l'estrela espanyola Alba Torrens en l'exterior i la de la versàtil pivot Lauren Cox a l'interior. Valencia Basket augmentaria la seua aposta per les jugadores joves, potenciant l'equip vinculat a Paterna amb perfils com els de Laia Lamana, Elena Buenavida, Awa Fam, Noa Morro o Emily Kalenik, i deixant un buit més en la primera plantilla per a facilitar la seua arribada

Així, la plantilla estaria confeccionada per Cristina Ouviña i Leticia Romero al base, amb Queralt Casas, Ángela Salvadores, Alba Torrens i Bec Allen en l'exterior, i amb Lauren Cox, Raquel Carrera i Marie Gülich a l'interior. Claudia Contell seria cedida a Jairis a la recerca de minuts. 

La temporada arrancava amb la participació en la Supercopa LF Endesa a Vitòria, on Valencia Basket va guanyar en semifinals gràcies a una històrica actuació de Salvadores amb 31 punts. Una igualada final davant Spar Girona va acabar caient del costat de les catalanes.

Prompte, la planificació va tindre un gran contratemps, la greu lesió de Bec Allen en el Mundobasket amb Austràlia va fer trastocar una mica la planificació de l'equip, encara que les jugadores joves primer, i després l'arribada de la grega Elenna Christinaki van tractar de solucionar tant la seua absència com els problemes físics inicials d'Alba Torrens. En la segona part de la temporada, davant la confirmada absència de Bec, es va incorporar a l'equip la nord-americana CIerra Burdick, que va aportar una energia a l'equip que seria decisiva en el que estava per vindre

La primera Euroleague Women del club va ser senzillament espectacular. Partits vibrants en una Fonteta que a la fi coneixia la màxima competició continental. Una fase de grups davant colossos com Fenerbahce o Praga en la qual les taronja van acabar en un més que digne tercer lloc, que els ficaria, en el seu debut, en els quarts de final, lluitant per una plaça entre els quatre millors equips d'Europa. L'eliminatòria a 3 partits, duríssima i igualada davant Bereta Famila Schio, cauria del costat italià en el tercer i definitiu, en el qual les taronja van fregar una fita històrica.

De tornada a la competició domèstica, la Copa de la Reina no va eixir com era esperat, i les taronja van caure en semifinals per culpa d'un mal final davant les sorprenents jugadores del Casademont Zaragoza, que van realitzar una magnífica competició, emportant-se el títol final en la seua pròpia pista.

Tocava afrontar la recta final de la lliga, i l'arribada del PlayOff. A poc a poc, l'equip va recuperar jugadores lesionades i va començar a assemblar totes les peces de cara a atacar l'objectiu final, la Lliga Femenina Endesa. El nivell de joc va agafar vol, i les taronja van superar a Movistar Estudiantes en quarts i es van llevar l’espurna de la Copa de la Reina davant Casademont Zaragoza en unes contundents semifinals.

Quedava el repte final, superar a Perfumerías Avenida, per primera vegada, amb el factor camp a favor. La Fonteta es va engalanar per a un apoteòsic primer partit, en el qual malgrat aconseguir una gran renda al descans, les de Salamanca no van donar el seu braç a torçar fins al final, on Valencia Basket posaria el 1-0. El partit, a més, va suposar el rècord d'assistència en un partit femení de Valencia Basket, amb 6972 espectadors.

La sèrie viatjava a Salamanca, on les xarres volien posar el 1-1, i bé que ho van intentar, aconseguint rendes per damunt de 10 en la primera part. No obstant això, en una segona part per a emmarcar, les jugadores de Rubén Burgos aconseguien donar la volta a un partit que sempre quedarà en la memòria taronja, el 7 de maig de 2023, amb resultat de 69-81, Valencia Basket es proclamava campió de la primera Lliga Femenina de la seua història, amb Raquel Carrera com a millor jugadora de la final. El somni era realitat.